Lluís Mallart i Guimerà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1932  (91/92 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | École pratique des hautes études |
| Director de tesi | Denise Paulme |
| Activitat | |
| Ocupació | etnòleg, antropòleg |
| Ocupador | Universitat de París X Nanterre (1971–1992) Universitat Rovira i Virgili |
Premis
| |
Lluís Mallart i Guimerà (Barcelona, 1932) és un antropòleg català.[1]
Mallart va ser el fundador de la missió de recerca Agermanament després que es traslladà al Camerun l'any 1961. Com a missioner s'instal·là al costat de la tribu Evuzok fins al 1968. Aquell mateix any se n'anà a París a ampliar els seus estudis d'antropologia i es doctorà el 1971. Ha estat professor a la Universitat de Nanterre. La documentació etnogràfica recollida en el seu treball de camp entre els evuzok es troba als arxius de la biblioteca del Laboratori d'Etnologia i Sociologia Comparada de la Universitat de Nanterre. Aquest treball de camp ocupà gran part de la seva activitat professional als anys noranta. Com a conseqüència de tota aquesta tasca científica i antropològica, Mallart s'ha convertit en un especialista en antropologia religiosa i mèdica.[1]
El 2009 es produí una pel·lícula documental que porta a la pantalla els rituals de curació practicats pels evuzok al Camerun, estudiats per Mallart, els més important dels quals és la "Dansa als esperits". El documental porta, precisament, aquest nom.[2][3]
Publicacions[modifica]
- Un poble africà: etnologia i pastoral (1971)[1]
- Médecine et pharmacopée Evuzok (1977)[1]
- Ni dos ni ventre. Religion, magie et sorcellerie Evuzok (1981)[1]
- La dansa als esperits (1983)[4]
- Sóc fill dels Evuzok (1993)[1]
- Okupes a l'Àfrica (2001), on es critica el colonialisme i l'actuació dels missioner en el continent africà.[1]
- La Forêt de nos Ancêtres (2003), monografia sobre el sistema mèdic i el saber botànic dels evuzok.[1]
- El sistema mèdic d'una societat africana els evuzok del Camerun (2008)[5]
- Cara o creu, imatges i paraules d'un joc d'atzar africà (2010)[6]
Reconeixements[modifica]
El 1995 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Medalla Narcís Monturiol com a reconeixement de la seva tasca científica.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Lluís Mallart i Guimerà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «"El documental" presenta "Dansa als esperits"». TV3, 22-06-2012 [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ «Danza a los espíritus». FilmAffinity. [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ Aixelà, Yolanda; Larrea, Cristina «Ressenyaː "La Forêt de nos Ancêtres"». Quaderns-e de l'ICA. Institut Català d'Antropologia, Núm. 3, 2004. ISSN: 1696-8298 [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ Houseman, Michael; Sarró, Ramon. De l'Àfrica a l'Antropologia. Assaigs en homenatge a Lluís Mallart. Documenta Universitaria, 27 de gener de 2015, p. 132. ISBN 978-84-9984-261-5.
- ↑ «Cara o creu. Imatges i paraules d'un joc d'atzar africà». Biblioteca. Institut Català d'Antropologia. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2016. [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ «Guardonats medalles Narcís Monturiol». Premis i Reconeixements Guardons Narcis Monturiol. Generalitat de Catalunya. Universitats i Recerca. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2015 [Consulta: 25 setembre 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Aranzadi, Juan «Entrevista a Lluís Mallart». Endoxaː Series Filosóficas,. UNED [Madrid], Núm. 37, 2016, pàg. 37-77 [Consulta: 25 setembre 2016].
- Nisa, Maria; Romogosa, Marta; Rué, Alèxia; Clua Fainé, Montserrat «L'Àfrica com a experiència. Entrevista a Lluís Mallart». Perifèria, Vol.17, Núm. 2, Desembre 2012, pàg. 1-27. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2016. DOI: http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.373. ISSN: 1885-8996 [Consulta: 25 setembre 2016].